by Crisitina Gomez | Dec 7, 2014 | General
Si parem atenció a les converses més quotidianes ens n’adonarem que tot sovint la paraula depressió emergeix en elles. No és estrany sentir frases del tipus : “Estic deprimit perquè aquest trimestre he suspès dues assignatures”, “ l’altre dia em vaig deprimir perquè em vaig discutir amb la meva mare”, “El meu germà està deprimit des de que els amics el donen de banda”. Encara que aquestes situacions poden fer que algú reaccioni amb tristesa això no vol dir que realment la persona presenti una depressió clínica. Utilitzem un mot incorrecte per a definir un estat de tristor, de pena, de frustració, d’abatiment, o de desengany. La tristesa és un estat natural a les situacions a la frustració, al dolor emocional, i en general a aquelles situacions negatives que ens van en contra. La vida no és planera, representa conviure amb situacions adverses que tot sovint ens assalten en el quefer diari. La tristesa, doncs, és una situació normal , i més si hem experimentat una situació de certa gravetat. Estar trist perquè al fill no li acaben de rutllar els estudis i se’l veu amoïnat, perquè l’àvia està delicada de salut, o perquè la situació econòmica no és la que voldríem no implica un estat patològic, sinó una reacció emocional normal que s’anirà resolent fins a desaparèixer. Situacions de més intensitat, com ara la pèrdua d’un ésser estimat, una malaltia greu, una separació o divorci, poden sumir a la persona en una gran tristesa, en un procés de dol que porti a la integració de la pèrdua i a una readaptació ala nova situació, que tot i ser...
