by Crisitina Gomez | Nov 19, 2014 | General
El Diccionari de l’enciclopèdia catalana defineix de forma clara i entenedora aquest mot : “Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores » Es diu que una persona manté un estil de comunicació assertiva quan, a l’hora d’expressar-se, aconsegueix mantenir-se al mig dels dos pols que hi han entre la passivitat i l’agressivitat comunicativa. Estil passiu___________ Assertivitat __________ Agressivitat ( descuido els meus propis límits) (respecto els límits propis i aliens) (descuido els límits aliens) Un exemple il·lustrador : Suposem que encarrego un pastís de xocolata a la pastisseria. Quan el vaig a recollir, mentre la dependenta el pesa i embolcalla, me n’adono que el pastís és de nata. En aquest punt puc reaccionar de tres formes diferents : 1 .Callar i no dir res. (estil passiu). 2. Informar a la dependenta de que deu haver hagut algun tipus de Confusió i que allò no és el que vaig encarregar (estil assertiu). 3. Muntar un escàndol, increpar a la dependenta, i marxar de l’establiment de males maneres. (estil agressiu). D’aquestes tres formes de reaccionar és evident que la més sana per a nosaltres, i per al que ens envolta és la segona, la de l’estil assertiu. Sent passius sols aconseguirem endur-nos a casa un pastís que probablement ni ens agradi, i sent agressius haurem ferit a algú de forma innecessària i probablement nosaltres tampoc ens sentir-me massa bé. Què fa...
