Darrerament es parla molt d’emocions. Sembla com si foren una nova descoberta…i sempre han estat aquí ! Forman part de la dotació de l’espècie i assegurant la nostra supervivència. Tant nostres i tant ignorades! I és que la societat occidental, entestada en racionalitzar-ho tot, no ha fet més que potenciar una palatina desconnexió d’aquestes brúixoles naturals que qualsevol persona porta incorporades de sèrie.

Les emocions són estats afectius que experimentem, una reacció subjectiva a l’ambient que genera uns canvis orgànics (tant a nivell fisiològic com endocrí) innats en les persones, els quals estant influïts per l’experiència. Cada emoció té una tendència d’acció, és a dir, ens mobilitza per a satisfer la necessitats que tenim en un determinant moment per tal de que recuperem el nostre equilibri.

En les persones el fet d’experimentar una emoció generalment barreja un seguit de cognicions, creences i actituds sobre el món que apliquem cada cop que ens trobem davant de situacions concretes, per tant aquestes influeixen en com percebem l’esmentada situació. Un exemple que ens ajudarà a il·lustrar aquest fet serà aquest : Estarem d’acord en que no sentirem el mateix, i no reaccionarem de la mateixa manera, en trobar-nos davant d’un lleó al zoo que si ho estiguéssim a la sabana completament desprotegits, cara a cara amb la bèstia (tenim les de perdre !). En la primera circumstància estarem probablement tranquils gaudint d’un dia de lleure mentre admirem (o ens planyem) del animal. En la segona ens embargarà l’emoció de la por que activarà tots els sistemes per a fugir i posar-nos en lloc segur (Així cobrin la necessitats detectada de protecció).

En els humans s’han identificat 6 les emocions bàsiques (depenent de l’autor el número pot variar fins a 8), les quals compleixen una funció adaptativa :

Aquesta exposició s’allunya molt d’un article acadèmic o científic. La meva intenció és donar una idea bàsica i resumida, molt a grans trets , del que és una emoció i quina és la seva funció. Un “fons d’armari” que ens ajudi a comprendre molt del que fem o sentim.

Fins aquí sembla fàcil, oi ? Doncs no ho és tant ja que les emocions, sovint, no es presenten en la seva forma bàsica, sinó que ho fan en forma d’emocions secundàries, és a dir, responen a un sentiment o pensament més primari. Aquestes resulten problemàtiques perquè emmascaren o amaguen el que estem sentint. Aquí va un exemple : Una persona pot mostrar-se airada i realment estar sentint una enorme tristesa i vulnerabilitat. Les persones molt entrenades poden arribar a “desgranar” les seves emocions de tal manera que arriben a saber què senten i a partir d’allà mobilitzen els recursos suficients per a poder cobrir les necessitats que les estaven generant. Què passa quan una emoció no s’escolta? Doncs que ens generarà una sensació de malestar continu, en forma d’angoixa, depressió , etc. que ens acompanyarà fins que no atenguem el que ens vols dir, i cobrim la necessitat que l’està generant. Quan és així, quan no trobem les respostes al nostre malestar, o tenim un a simptomatologia que ens dificulta el dia a dia el millor és demanar ajuda a un professional de la psicologia.

Us deixo un vídeo interessant sobre el tema: