685 950 899

Recomanacions Sant Jordi 2015.

by | Apr 20, 2015 | General

Recomanacions Sant Jordi 2015.  Us recomano un llibre que vaig descobrir fa uns mesos i que no vaig dubtar en fer meu donades les vàries possibilitats de treball que ofereix. Generalment les persones recorrin a 5 ó 6 noms d’emocions per a descriure com ens sentim. La tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa o l’alegria són les més utilitzades. “ Estic trista , em sento contenta, m’ha fet sentir ràbia, Quin fàstic que fa això”  etc. són expressions ben comunes en la nostra parla diària. La gamma d’emocions humanes, però,  és molt més àmplia i complexa, i tot sovint la nostra educació emocional no ho és tant. De vegades sentim que ens falten les paraules per a descriure amb més exactitud com ens sentim. Per aquest motiu recomano un llibre ben interessant que ens ajuda tant a infants com a adults a educar-nos en expressar les nostres emocions. Amb aquesta eina educativa ampliarem el nostre coneixements fins a 42 estats emocionals. Ens ajudarà a descobrir-les, identificar-les i entendre-les, fet que ens ajudarà a normalitzar-les. D’aquesta manera tindrem més recursos per a gestionar tant les pròpies emocions com les alienes, millorant la nostra intel·ligència emocional.  Un dels altres atractius que presenta aquest llibre,  que fa gaudir a infants i amants del dibuix, són les magnífiques il·lustracions que acompanyen a cada emoció.       En aquest enllaç trobareu una mostra del llibre : http://www.palabrasaladas.com/di_lo_que_sientes/emocionari_muestra.pdf   Un altre suggeriment  de llibre per a comprar i/o regalar aquest  Sant Jordi és la de “Parlem de sexe a casa”. Aquest llibre escrit per la Psicòloga i Sexòloga Elena Crespi pretén ser una...

Entrevista . Cristina Gómez: “Amb la crisi la gent té una sensació de vulnerabilitat molt gran perquè han perdut l’estabilitat que estructura la seva quotidianitat”

by | Feb 8, 2015 | Entrevista

Cristina Gómez i Lozano, psicòloga clínica de PsicoBenestar especialitzada en adults i joves, ajuda a les persones a superar situacions complicades i recuperar el seu equilibri emocional des de una perspectiva integradora-humanista. A connecTerrassa hem volgut conèixer més de prop en que consisteix aquesta psicoteràpia, i entendre com ens afecta la crisi econòmica desde una visió psicològica intregradora. Cristina, explica’ns com vas començar a interessar-te per la psicologia. Per què et vas especialitzar en psicoteràpia humanista per a joves i adults? Què en penses de les corrents conductivistes o psicoanalítiques? Tota la vida he treballat en l’àmbit de la salut. En el tracte diari amb el pacients sovint em provocava una sensació que jo identificava com una mena de senyal que indicava que l’origen, o gran part del seu patiment, estava lluny del lloc on es buscava. La seva salut era contemplada amb una visió mecanicista que reduïa els mals o queixes de la persona a un problema estrictament físic, descartant altres orígens. Ara sé que l’estranyesa que sentia era una ressonància que em feia veure que el patiment de certes persones no tenia a veure amb cap alteració orgànica, sinó que molta simptomatologia física era el reflex d’un problema psicològic. El meu interès per la psicologia humanista es deu a diferents professionals de la psicologia dels quals he pogut aprendre, i que he anant trobant durant la meva formació. Quan realment  vaig decidir que aquesta seria l’orientació que seguiria va ser a la carrera, durant les pràctiques. Vaig tenir la sort de poder realitzar-les en un centre d’orientació humanista, i la seva forma de treballar amb el client em va captivar....

Tristesa o depressió ?

by | Dec 7, 2014 | General

Si parem atenció a les converses més quotidianes  ens n’adonarem que tot sovint la paraula depressió emergeix en elles. No és estrany sentir frases del tipus : “Estic deprimit perquè aquest trimestre he suspès dues assignatures”,   “ l’altre dia em vaig deprimir perquè em vaig discutir amb la meva mare”, “El meu germà està deprimit des de que els amics el donen de banda”.  Encara que aquestes situacions poden fer que algú reaccioni amb tristesa això no vol dir que realment la persona presenti una depressió clínica. Utilitzem un mot incorrecte per a definir un estat de tristor, de pena, de frustració, d’abatiment, o de desengany.   La tristesa és un estat natural a les situacions a la frustració,  al dolor emocional, i en general a aquelles situacions negatives que ens van en contra. La vida no és planera, representa conviure amb situacions adverses que tot sovint ens assalten en el quefer diari. La tristesa, doncs, és una situació normal , i més si hem experimentat una situació de certa gravetat. Estar trist perquè al fill no li acaben de rutllar els estudis i se’l veu amoïnat, perquè l’àvia està delicada de salut, o perquè la situació econòmica no és la que voldríem no implica un estat patològic, sinó una reacció emocional normal que s’anirà resolent fins a desaparèixer. Situacions de més intensitat, com ara la pèrdua d’un ésser estimat, una malaltia greu, una separació o divorci,  poden sumir a la persona en una gran tristesa, en un procés de dol  que porti a la integració de la pèrdua i a una readaptació ala nova situació, que tot i ser...

Assertivitat, què és ?

by | Nov 19, 2014 | General

  El Diccionari de l’enciclopèdia catalana defineix de forma clara i entenedora aquest mot : “Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores » Es diu que una persona manté un estil de comunicació assertiva quan, a l’hora d’expressar-se,  aconsegueix mantenir-se al mig dels dos pols que hi han entre la  passivitat i l’agressivitat comunicativa.   Estil passiu___________ Assertivitat __________ Agressivitat ( descuido els meus propis límits)        (respecto els límits propis i aliens)           (descuido els límits aliens)   Un exemple il·lustrador : Suposem que encarrego un pastís de xocolata a la pastisseria. Quan el vaig a recollir, mentre la dependenta el pesa i embolcalla, me n’adono que el pastís és de nata. En aquest punt puc reaccionar de tres formes diferents : 1 .Callar i no dir res. (estil passiu). 2. Informar a la dependenta de que deu haver hagut algun tipus de Confusió i que allò no és el que vaig encarregar (estil assertiu). 3. Muntar un escàndol, increpar a la dependenta, i marxar de l’establiment de males maneres. (estil agressiu).     D’aquestes tres formes de reaccionar és evident que la més sana per a nosaltres, i per al que ens envolta és la segona, la de l’estil assertiu. Sent passius sols aconseguirem endur-nos a casa un pastís que probablement ni ens agradi, i sent agressius haurem ferit a algú de forma innecessària i probablement nosaltres tampoc ens sentir-me massa bé. Què fa...