El Diccionari de l’enciclopèdia catalana defineix de forma clara i entenedora aquest mot :
“Capacitat personal d’expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores »
Es diu que una persona manté un estil de comunicació assertiva quan, a l’hora d’expressar-se, aconsegueix mantenir-se al mig dels dos pols que hi han entre la passivitat i l’agressivitat comunicativa.
Estil passiu___________ Assertivitat __________ Agressivitat
( descuido els meus propis límits) (respecto els límits propis i aliens) (descuido els límits aliens)
Un exemple il·lustrador :
Suposem que encarrego un pastís de xocolata a la pastisseria. Quan el vaig a recollir, mentre la dependenta el pesa i embolcalla, me n’adono que el pastís és de nata. En aquest punt puc reaccionar de tres formes diferents :
1 .Callar i no dir res. (estil passiu).
2. Informar a la dependenta de que deu haver hagut algun tipus de Confusió i que allò no és el que vaig encarregar (estil assertiu).
3. Muntar un escàndol, increpar a la dependenta, i marxar de l’establiment de males maneres. (estil agressiu).
D’aquestes tres formes de reaccionar és evident que la més sana per a nosaltres, i per al que ens envolta és la segona, la de l’estil assertiu. Sent passius sols aconseguirem endur-nos a casa un pastís que probablement ni ens agradi, i sent agressius haurem ferit a algú de forma innecessària i probablement nosaltres tampoc ens sentir-me massa bé.
Què fa que algú opti per ser passiu? Les creences que la persona al llarg de la seva experiència vital ha anat acumulant. Probablement la persona que no mostra la seva discrepància amb els altres és aquella que té por a ser mal vista o rebutjada si expressa la seva opinió, o que el que ella pensi, senti o necessiti no és tant important com el que pensin , sentin o necessitin els altres.
Situar-se en el pol de l’agressivitat tampoc és un plat que vingui de gust. El que es comporta d’aquesta manera sovint sent malestar ja que és una font d’estrès el fet d’estar sempre preparat per a iniciar un combat.
Per sort, els estils comunicatius son conductes que es poden modificar si tenim ganes de canviar-les, i que milloren i es superen amb la pràctica. En cas de trobar-nos en que el nostre estil comunicatiu ens reporta problemes, ja sigui per que ens genera malestar personal o problemes de relació, serà el moment d’acudir a un expert que ens tiri un cop de mà en desenvolupar les nostres habilitats comunicatives.
Cristina Gómez i Lozano. Psicòloga a PsicoBenestar. Consulta de psicologia a Terrassa